Recital Vicent Andrés Estellés

L'amiga Olga Gargallo ha escrit un post al seu bloc, La paraula és nostra, que reflexa de manera molt real el recital que vam viure ahir. Així, sense més miraments, que siga ella l'encarregada avui de fer-nos reviure aquell instant que perdurarà durant molt de temps al nostre record... “La veu alcoiana de Manel, tan pròxima a Estellés com la de l’Ovidi, ens esquinçava per dintre amb cada vers del Llibre de meravelles. Els carrers de València en flames, com el foc del forn. Les granotes al llit del riu. El cant de Vicent, de València, de tota l'Horta. Un cant acompanyat i sostingut per les notes del piano que Àlex feia sonar amb tota la delicadesa als dits.” [Més informació]