Estellesià o Estellesista?

"Em sorprén que encara no fem servir en català, amb una certa normalitat, parelles de derivats de noms d'autors com els que funcionen per exemple en castellà de l'estil de cervantino i cervantista. És clar que l'assaig literari, en qualsevol de les seues formes, ens ha demana l'ús abundant d'adjectius del primer tipus, i així diem ausiasmarquià, carnerià, estellesià… o kafkià, lovekraftià o nerudià, posem per cas, amb tota “naturalitat” i eficàcia. Però per què no usem per als mateixos casos el sufix -ista, que dóna a l'adjectiu un aire de professió o d'ofici, d'afició o militància, personal, subjectiu?" Amb aquestes paraules Manel Rodríguez Castelló donava pas a la presentació del llibre de Jaume Pérez Montaner, El Mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés, el passat dimecres 24 de març a la Casa del Llibre de València [Més informació]