1) Ignorar l’assetjador i els seus sequaços. L’assetjador ataca el que li respon, no el que l’ignora. D’aquí que, davant una provocació, una resposta enginyosa siga «I?». Quan és ignorat, es desmunta. És com dir «què em vols dir amb això?» I mai no plores davant la seua presència, no t’enfades, ni li demostres que et molesta. Si estàs dolgut, que no es note.
2) Si et veus obligat a respondre, digues-li amb tranquil·litat: «No sóc qui tu et penses». O bé respon amb una broma. Si et diu «ets horrible», respon-li «m’alegra que te n’hages adonat».
3) Busca suport en els teus pares, en un professor o en un adult en el qual confies. Ells poden demanar responsabilitats a l’escola i demanar que prenguen mesures en un termini màxim d’una setmana. I si creus que estàs en perill, corre. Fugir i refugiar-se on hi haja un adult no és de covards, és protegir-se.
4) Escriu una carta en què expliques el que passa als teus pares, al director de l’institut o a algun professor en el qual confies.
5) Parla amb els teus pares per no assistir a classe si ets víctima d’assetjament físic o psicològic.
6) Si ets objecte d’acudits, de burles i de bromes de mal gust, fes-te d’una colla d’amics del teu barri, que t’acompanyen fins a l’escola i fins a ta casa, almenys mentre dure l’assetjament. En qualsevol cas, no vages sol.
7) No estigues a prop del teu assetjador, ni t’emboliques amb ell en disputes. No et refies d’ell si vol fer-se passar per amic teu.
8) Si un company et fereix amb un bolígraf o qualsevol altre tipus d’arma, demana als teus pares que ho denuncien a la policia.
9) Intenta que al teu institut hi haja una pàgina web on xiquets i xiquetes que pateixen assetjament puguen explicar anònimament el que els passa.
10) Intenta que, en cada curs, un especialista faça xarrades sobre què és l’assetjament i com afecta psicològicament els qui el pateixen, que fins i tot arriben al suïcidi.
Per Nora Rodríguez, experta en assetjament escolar
Entrades
